ELS QUE JA NO ESTAN
GARFI

 

Vam adoptar el Garfi al mes d'agost de 2005. Va nèixer a principis de juliol, o sigui, només tenía casi 2 mesos quan el vam agafar. la meva dona Anna no volia cap animal a casa, però el nens, que llavors tenien 10 i 7 anys, ens deien que tots els seus amics en tenien una mascota a casa. Ens vam decidir per un gat per la seva independència, no l'has de treure a fer les seves coses, el pots ensenyar i educar... 
I va resultar ser molt carinyós, tot i que de vegades treia les urpes quen l'emprenyavem massa, però sense fer mal (bé, alguna esgarrapada ens hem endut).
Així ha estat fins que a l'agost de 2012 veiem que s'aprimat molt. Va arribar a pesar casi 5 kilos i amb la malaltia es va quedar en la meitat, 2,400 kgs. Ens va dir el veterinari que tenia una insuficiència renal aguda i que no hi havia res a fer, però que es podia retardar una mica. 
El cert és que la cosa va anar a pitjor mica a mica. Tres ingressos a l'hospital veterinari de Barcelona i al final, veient que la seva vida s'esfumava i després d'una nit de gemecs, vam decidir fer-li la eutanàsia. Ha estat la decisió més dura que he pres a la meva vida, no només pel propi Garfi, sino pels meus fills. Gràcies a Déu ells ja tenen edat per entendre que era el millor per tots.
En definitiva. Garfi, que està enterrat al cementiri d'animals de Torrelles de Llobregat junt amb un pastor alemany que vaig tenir d'adolescent, ha estat un més de casa, el cinquè membre de la meva família durant casi 8 anys. Ell ja no hi és, però el portarem sempre al nostre cor.
 
PINKIE

Feia 2 mesos li havien extirpat un tumor mamari, però li havia fet metàstasis i l'esperança de vida era molt poc esperançadora, malgrat tot, la Pinkie era tan forta i es veia tan saludable, que teníem fe en que ella trencaria estadístiques i tiraria endavant. Però no, de sobte, va fer una recaiguda i en menys d'una setmana s'estava consumint, lentament....i aquesta vegada sense opcions a millorar. Era tan especial i tan màgica que els seus germanets i germanetes del cel, la van voler com a regal de Reis, i en despuntar el dia, la Pinkie emprenia el viatge d'anada al paradís celestial. Segur que la K l'esperava per fer-li molts petons....... A nosaltres, però, ens deixava amb el pitjor dels regals: la seva absència terrenal, i l'enyorar-la en cada segon que fa que no la tenim físicament al nostre costat. Sempre estaràs amb nosaltres Pinkie, sempre. T'estimem.  

 
ANGELET

 

Ahir ens va deixar l'Angelet. El PIF se l'ha endut en tres dies, fulminant, sense concessions!!! El seu nom el descriu, era un àngel de gat, mai havia tret les ungles, mai s'havia barallat amb cap altre gat, mai ens havia donat cap problema. Era dolç,un peluix, el podies agafar a braços i menjar-te'l a petons i li agradava molt jugar amb nosaltres i amb els gatets. Li encantava menjar, sempre que anaves a la cuina ell anava al darrera a veure que podia picotejar.

Tenia un imant pels seus germans,volien estar amb ell i ell estimava i s deixava estimar.El cel rep un àngel més i nosaltres ens quedem amb una gran buidor i tristesa.Hem pogut compartir 6 anys amb tu,intensos però insuficients. El nostre cor et plorarà cada dia de les nostres vides fins que ens tornem a trobar i jugarem i et podré tornar a petonejar i abraçar,i que em tornis a mirar i ja res ens podrà tornar a separar ja que estarem junts tota l'eternitat. 19/03/2004 a 08/10/2010

 
ISIDRE

L'ISIDRE ha marcat molt la meva vida i m'ha deixat una buidor que m'acompanya des de la seva pèrdua.Era molt especial per mi,era un gat que em seguia tot el dia,només dormia profundament quan jo ho feia,es pot dir que érem inseparables.L'enyoro en cada cosa que faig i encara em sembla veure'l en els seus "racons".Per sempre més viurà en mi.

 
NICOLÀS

NICOLÀS.Avui,10-3-2010 fa un any que no gaudim d'ell. Ens va deixar molt, però per damunt de tot, l'amor que tenia pels altres gats amb els que vivia. Era molt especial,sempre pendent de tot i amb els ulls ben oberts.Quan li deies el seu nom et mirava sempre amb l'expressió com dient: què!!

No puc creure que fa 1 any que no el tinc,em'he resignat, però no he renunciat a ell perquè està en el meu pensament i sé que està aprop meu,que la seva essència sempre estarà amb nosaltrs.T'estimem Nicolasete.

 


segueix-nos a facebook !

Qui està en línia

Tenim 60 visitants en línia

GATS EN ADOPCIÓ

  • audrey.jpg
  • chiquirritina.jpg
  • cimg4211.jpg
  • cimg6333.jpg
  • cimg8127.jpg
  • cimg8732.jpg
  • cimg8745.jpg
  • cimg8791.jpg
  • dorian 4.jpg
  • fontana.jpg
  • holly.jpg
  • kelly.jpg
  • maika.jpg
  • margarita 4.jpg
  • maria antonia.jpg
  • mari pau.jpg
  • paddy 6.jpg
  • quinitu.jpg
  • quinitu 1.jpg
  • trini a la falda.jpg