Trini (Desembre de 2019)

A la Trini la van abandonar de ben petita junt amb la seva mare i els seus germans. Al principi no s’apropava, la seva mare era molt poruga i ella feia el mateix, però després es va convertir amb una gata molt afectuosa, 3 vegades li van sortir adoptants però ella va decidir que no (qui feu colònies de gats sabreu del que parlem) i aquell dia que teníem previst l’adopció la Trini no apareixia i estava uns dies inclús setmanes sense sortir.

L’adopció queia (l’adoptant es cansava d’esperar i adoptava a un altre gat) i al día següent la Trini tornava a aparèixer com si res. Ara fa 4 anys, la Trini ja tenia 11 anyets, va venir la Montse a una de les nostres parades i volia adoptar un gat adult, li vam parlar de la Trini i de seguida va dir que si. Aquest cop la Trini si va voler i ha passat els últims 4 anys de la seva vida a una llar, sense perills, estimada i tractada com una reinona.

Ara ens ha deixat, el paradís es la seva nova llar. Trini, ens sentim afortunades d’haver format part de la teva vida quan vivies al carrer i després a la teva casa, la Montse sempre ens enviava fotos teves i ens parlava molt de tu, sempre et portarem al cor, formes part de la nostra història. Gràcies Montse per donar-li una oportunitat i estimar-la.
Trini preciosa, bon viatge i fins que ens tornem a veure.

Pipo (Agost 2019)

Des d’amics i Protectors dels Gats volem dedicar unes paraules al Pipo, un gos extraordinari que ens ha deixat fa dos dies. El Pipo era l’amfitrió ideal de casa seva, que des de fa molts anys és i ha sigut la casa d’acollida de molts gats. Ell sempre els cuidava, estava pendent en tot moment, els socialitzava….,era tan bo i tan afectuós que sempre repartía alegría i amor a tothom. Pipo, gràcies per tot el que vas fer pels gats,mai t’oblidarem. Segur que allà on estiguis t’han vingut a buscar la Chloe, el Max i molts altres i ja deus estar repartint petons, diversió i amor a cabals. Fins que ens tornem a veure estimat Pipo, sempre als nostres cors❤️

Estela (Abril 2019)

Et vam treure del carrer perquè estaves malaltona, ho vas superar però la casa que et va adoptar no era l’adequada, ens fa mal al cor tot el que has hagut de passar durant 4 anys, per fi et vam dur a una casa on et van estimar, cuidar, on vas ser la reineta de la casa. Avui mentre l’Ana t’acariciava, hem vist l’amor, la gratitud als teus ulls mentre la miraves abans d’emprendre el teu últim viatge, aquests últims mesos a la casa d’acollida amb el Jorge i l’Ana vas saber, com diuen ells, el que és formar part d’una família. Estela preciosa, ens vas enamorar a tot el voluntariat des del dia que us vareu abandonar a tu i a les teves germanes (la Serena i la Salut), ara segur us heu reunit totes tres. Mai t’oblidarem Estela, aquí t’estimem, et plorem i et recordarem sempre amb l’amor que et mereixes. Ara gaudeix del paradís, fins aviat Estela❤️
Gracias Jorge y Ana por todo lo que habéis hecho por Estela, vuestro amor fue un regalo para ella.
Gràcies Laia ( Hospital Veterinari Mima’ns), per la delicadesa com vas tractar a l’Estela.

 

Orejitas (Abril 2019)

Ahir un autobús va atropellar al Orejitas. El va rebentar, hem retallat la fotografia perquè tenia fora intestins, fetge…. Vam trucar a dos centres veterinaris a prop d’on estàvem i a 3/4 de 8 del vespre no hi havia cap veterinari per venir a punxar al gat que estava agonitzant. Els pocs minuts es van fer eterns amb la impotència de no poder fer res més per l’Orejitas que acariciar-lo i acompanyar-lo fins que va morir. L’Orejitas sempre creuava pel pas de vianants, ahir també però l’autobús anava a tanta velocitat que li va passar pel damunt i no va ni parar, per sort si que ho va fer molta gent que van parar el trànsit i que ens vam quedar amb ell fins l’últim moment. A Vilanova els autobusos i molts cotxes van a velocitats per sobre del permès, ahir va ser l’Orejitas però un altre dia serà un altre gat, o un crio, o un adult…., si voleu correr aneu a l’autopista, i feu-ho dintre del permès, i per dins la ciutat respecteu els límits de velocitat perquè totes les vides importen. Descansa en pau petit, et trobarem a faltar.

Annubis (Abril 2019)

Molts/es de vosaltres recordareu els «Tres àngels d’en Josep», una història que va commocionar a milers de persones, que inclús la premsa es va fer ressò. Quan un senyor, que ens havia adoptat un gatet sord feia un parell d’anys, ve a una de les nostres parades i ens diu que li han diagnosticat càncer terminal i que li donen tres mesos de vida com a molt i que l’únic que vol és assegurar-se que els seus tres gats estiguin junts i tinguin una casa comença la gran odissea per a trobar una llar per tres gats. Va morir abans del previst i van anar a una casa d’acollida la qual al cap d’uns mesos, d’un dia per un altre van voler els gats fora i van aparèixer la Chanti i el Josh que van obrir les portes de casa seva als tres àngels d’en Josep. Els gats com si sabessin que aquella sí que seria la seva definitiva llar es van adaptar de seguida tant amb la família humana com amb els peluts. Mai tindrem prou paraules d’agraïment per aquesta adopció en la que varem fer realitat el desig del sr. Josep de tenir cura d’ells i no separar-los. Ahir ens va deixar l’Annubis, un càncer també se l’ha endut a ell. Estem convençudes que allà dalt el sr. Josep t’ha vingut a rebre amb moltes ganes d’abraçar al seu King Kong però aquí a la terra, la teva família i tots/es els que et vam conèixer estem molt tristos, has marxat massa aviat. Has deixat una empremta imborrable i la Chanti i el Josh recordaran sempre el teu amor incondicional i el teu últim ronroneig. Descansa en pau Annubis que el paradís et regali tot el millor. Fins que ens tornem a veure, t’estimem.

Kelly (Març 2019)

Ahir ens va deixar la Kelly, la van abandonar a una de les nostres colònies i de seguida ens va robar el cor , uns anys després per fi es van enamorar d’ella i la van adoptar. Durant 5 anys ha estat feliç a una casa, sense perills i molt estimada. Kelly sempre et recordarem preciosa, t’estimem, bon viatge i fins aviat. La teva mama adoptiva t’ha fet un escrit per a tu.
«Avui no hauria
de ser un dia trist,
ara que has marxat,
petita meva…
Avui hem de
celebrar el temps
que hem estat juntes,
celebrar que varem lluitar
fins arribar al final…
Però avui sobretot,
hem de recordar
que no és pas un adéu
és tan sols un fins aviat,
amor meu.
Descansa en pau Kelly,
mai t’oblidaré.»