COVID-19 Y ANIMALES DOMÉSTICOS

Ante la demanda informativa de un buen número de compañeros en relación al COVID-19 y los animales domésticos, os trasladamos un documento sencillo y práctico con las principales medidas de tipo preventivo a adoptar, particularmente en aquellos casos en los que las mascotas hayan estado en contacto con personas afectadas por el COVID-19.

Desde el Colegio de Veterinarios de Madrid y la Facultad de Veterinaria de la Universidad Complutense de Madrid remitimos la siguiente información, para aclarar las dudas que puedan surgir en cuanto a los animales de compañía y su relación con el COVID-19 dada la situación epidemiológica actual.

Es importante dejar claro que a día de hoy NO HAY EVIDENCIA CIENTÍFICA DE QUE LOS ANIMALES DOMÉSTICOS PADEZCAN NI TRANSMITAN EL COVID-191.

Como sabéis hay otros tipos de coronavirus que padecen algunos animales domésticos, que no guardan relación con el actual, no presentando ningún riesgo para los humanos (no es una zoonosis o enfermedad transmitida por animales), y debutando con otras presentaciones clínicas, de predominio entérico (diarrea, vómitos,…).

Medidas generales para cualquier persona:

1.Lávese las manos frecuentemente

Lávese las manos con frecuencia con agua y jabón.

¿Cómo hacerlo?

2.Adopte medidas de higiene respiratoria

Al toser o estornudar, cúbrase la boca y la nariz con el codo flexionado o con un pañuelo; tire el pañuelo inmediatamente y lávese las manos con agua y jabón.

¿Por qué?

Al cubrir la boca y la nariz durante la tos o el estornudo se evita la propagación de gérmenes y virus. Si usted estornuda o tose cubriéndose con las manos puede contaminar los objetos o las personas a los que toque.

3.Mantenga el distanciamiento social

Mantenga al menos 1 metro de distancia entre usted y las demás personas, particularmente aquellas que tosan, estornuden y tengan fiebre.

¿Por qué?

Cuando alguien con una enfermedad respiratoria, como la infección por el COVID-19, tose o estornuda, proyecta pequeñas gotículas que contienen el virus. Si está demasiado cerca, puede inhalar el virus.

3.Evite tocarse los ojos, la nariz y la boca

¿Por qué? Las manos tocan muchas superficies que pueden estar contaminadas con el virus. Si se toca los ojos, la nariz o la boca con las manos contaminadas, puedes transferir el virus de la superficie así mismo.

Medidas generales con animales independientemente del COVID-193:

Lávese periódicamente las manos con jabón y agua potable después de tocar animales; evite tocarse los ojos, la nariz o la boca con las manos, y evite el contacto con animales enfermos.

Medidas generales con animales de personas que han dado positivo en COVID-19:

Ya sea porque la persona está pasando el periodo de aislamiento en su casa o en el hospital, no debe recibir visitas y no podrá hacerse cargo de la mascota, la persona que vaya a llevar a cabo esta función, deberá tener en cuenta lo siguiente:

Medidas a tomar:

A ser posible, tener recipientes para su comida y bebida propios, no llevar los de la casa del animal. Si hay que hacerlo, lavarlos previamente con agua y jabón y lavarse correctamente las manos después. Esto se aplica a cualquier material que llevemos con el animal del tipo correa, collar, bozal, etc. Si es posible, usar directamente material que no haya estado en contacto con el enfermo.

Una vez tomadas estas medidas, ya se tratará al animal como a cualquier otro animal doméstico, ya que no hay evidencia de que sea transmisor de la enfermedad. Por lo tanto, no se deben poner mascarillas a los animales ya que esto únicamente conseguirá estresarlo sin ningún beneficioañadido.

Lavarse bien las manos con agua y jabón antes y después de tocar al animal.

Si es usted la persona que ha dado positivo en COVID-19, pero debe mantener al animal en su casa:

Mantener las mismas medidas que con cualquier otra persona, es decir, mantener la distancia, llevar mascarilla en presencia del animal y evitar en la medida de lo posible un contacto estrecho (no acariciarlo, no dejar que le chupe…) . De nuevo, lavarse las manos antes y después de tocar al animal o al manipular su comida.

En el caso de animales que hayan dado estado en contacto con personas que han dado positivo en COVID-19 y consideran que deben acudir al veterinario, antes de hacerlo, deben de ponerse en contacto con él para que les indique la forma de proceder, recomendando que el animal sea atendido fuera del horario de atención al público y, en ningún caso pude ir acompañado de propietarios en cuarentena o que hayan resultado positivos en COVID-19

Dado que no existe evidencia científica, como se ha señalado anteriormente, de que los animales domésticos transmitan la enfermedad, no está recomendada la realización de ningún tipo de test para su diagnóstico.

Si se modificara en el futuro o se diera alguna novedad sobre las evidencias científicas actuales, lo comunicaremos deinmediato.

Como conclusión, dentro del concepto de One health,y como resultado de colaboración entre personal sanitario dedicado a la salud humana así como animal, insistimos en la tranquilidad a la hora de manejar las mascotas dado que a día de hoy no hay evidencia científica de que puedan enfermar ni transmitir la enfermedad causada por el COVID-191

World Small Animal Veterinary Association https://wsava.org/news/highlighted-news/the-new-coronavirus-and-companion-animals-advice-for-wsava-members

Fuente OMS. https://www.who.int/es/emergencies/diseases/novel-coronavirus-2019/advice-for-public

Fuente OMS.https://www.who.int/es/emergencies/diseases/novel-coronavirus-2019/advice-for-public

REVETLLA DE SANT JOAN

– Els gats a casa. Assegurem-nos de que no puguin sortir per enlloc, els gats quan tenen por o pànic s’escapen. Cada any es perden molts gats una nit com avui, no costa tant posar mesures, pel seu bé, si l’estimes posa remei.
– Respectem a tots, gaudeix de la festa sense ferir ni maltractar als altres, si hi ha una colònia de gats no tiris petards al costat, ja és una nit prou dura per ells. No callis si veus que algú ho fa, denuncieu.
Que passeu una bona revetlla.
Amics i Protectors dels Gats

Adoptar un gat

Si vols adoptar un gat, primer respon sincerament a aquestes preguntes:

Estàs disposada a donar al teu gat l’atenció veterinària que necessiti, encara que això signifiqui tenir despeses extres?

Estàs disposada a tenir cura del teu gat en tota la seva vida? (pensa que els gats poden viure fins a 20 anys).

Estàs disposada a viure amb el teu gat encara que tu o algun membre de la teva família desenvolupin al·lèrgies?

Estàs disposada a conviure amb el teu gat encara que et rasqui els mobles, portes o et «marqui» en diferents racons o mobles del pis?

Moltes persones abandonen els seus gats (provocant-los així un gran trauma encara que vagin a parar en mans d’una bona família), quan les dones es queden embarassades o quan arriba un nadó a casa, per pors innecessàries o mala informació del pediatra. Estàs disposada a mantenir l’atenció cap al teu gat, tenir paciència en l’adaptació del gat cap el petit i viceversa, tancar portes de ser necessari, encara que això et requereixi més feina del normal?

Estàs disposada a no abandonar ni regalar el teu gat encara que desenvolupi malalties que t’obliguin a estar més per ell i et facin gastar més diners del compte?

Estàs disposada a crear un document legal que asseguri que en cas de la teva defunció, el gat tindrà una família d’acollida o passarà a ser protegit per una institució?

Estàs disposada a no abandonar ni regalar el teu gat, encara que t’hagis de canviar de pis o de ciutat per motius de feina o estudis i tampoc abandonar-lo per les vacances?

Pot ser el gat que has adoptat no s’adapta en un sol dia a la seva nova llar, a vegades es requereix de paciència. Estàs disposada a esperar el temps que el teu gat necessiti per una total adaptació?

Si has respost NO en alguna d’aquestes preguntes, millor que no adoptis ningun gat.

Per què adoptar un gat adult?

Molta gent es pensa que quan adopten un gat petit el «faran» al seu gust, que serà afectuós, obedient…..Res més lluny que la realitat. Adoptar un gat petit, donar-li el biberó, no és garantia de que en fer-se adult, sigui allò que preteníem. Tots els gats neixen amb una personalitat pròpia que no es manifesta fins ser adults, i dóna igual el tracte que li hagis volgut fer aprendre de petit, ja que d’adult serà com ell realment és. Els gats adults donen calma, són tal qual es mostren, no tindràs sorpreses en adoptar un gat adult.

Els gats petits han de descobrir un nou mon, tot és nou per ells així que per anar descobrint el seu voltant, no t’estranyi que te’n facin una rera l’altra. Necessiten moltes atencions i que estiguis per ells, que els facis jugar, etc. Els gats adults ja tenen el món descobert, la seva personalitat ja està formada, necessiten atencions i mimos, és clar, però d’una manera molts més tranquil·la. Particularment, adoptar un gat adult, amb el seu caràcter ja fet, és la millor opció i una gran recompensa.

Per què no adoptar dos gats?

Quan s’adopta a un gat no es té en compte que abans de venir a casa, el gat ha estat acompanyat de la seva mare, germans o d’altres gats. De sobte, l’adoptes i es troba sol, sense cap altre company de joc, al qual mossegar, perseguir, jugar amb la cua, llepar i dormir plegats. Si a més, estudies o treballes fora de casa, el gat es trobarà moltes hores sense cap companyia. Per què no portar-li un altre gat, o adoptar-ne 2 a la vegada? És un benefici pel gat i nosaltres gaudirem de la seva felicitat. I dos gats porten la mateixa feina que un i la recompensa també és doble.

Per què és important l’esterilització/castració?

Les persones ens hauriem de plantejar molt seriosament l’esterilització dels nostres animals de companyia, tant en femelles com en mascles. En molts altres països les famílies que comparteixen la seva vida amb animals de 4 cames els esterilitzen quan tenen només uns mesets, abans del primer zel.

En aquest país, a moltes persones ens hi fa gràcia que el seu animal tingui cries, altres pensem que han de mantenir relacions sexuals i moltes altres pensem que és convenient que tingui cries almenys un cop a la vida. Altres també opinen que no volen que el seu animal s’engreixi després de l’esterilització. Davant d’aquests casos un es pensa que regalarà les cries quan hagin nascut, malgrat moltes vegades no és així i les pobres cries acaben abandonades al carrer, a un refugi, gatera, etc., traient també d’aquesta forma oportunitats a altres gats que esperen ser adoptats i massificant les colònies de gats, gateres, refugis…..

En quant a que tenen que tenir relacions sexuals i que és bo que tinguin cries, s’ha de dir que són creences populars sense cap fonament ni criteri científic.

I en quant a les pors a que l’animal s’engreixi, és cert que als 3 mesos després de l’esterilització els nivells de les hormones sexuals desapareixen, pel que en alguns casos pot provocar una certa tendéncia l’augment de pes. En aquests casos, s’ha d’intentar que l’animal jugui més i actualment existeixen pinsos i llaunetes especialment indicats pels animals amb tendéncia al sobrepes. així que això no ha de presentar pas cap problema.

L’esterilització és beneficiosa pels animals, especialment per aquells mascles dominants, perquè no et marquin per tot el pis, perquè no s’escapin en époques de zel, perquè preveneix de possibles tumors d’úter, ovaris, mames, testicles i de próstata, prevé la cistitis crónica, evita les baralles i comportaments agressius, etc.

Si el teu animal és adult i no està esterilitzat, fes-ho quan no tingui el zel. Actualment es recomana esterilizar als gats i gates abans de l’aparició dels signes de maduresa sexual, amb pocs mesos de vida.