Blog

Estela (Abril 2019)

Et vam treure del carrer perquè estaves malaltona, ho vas superar però la casa que et va adoptar no era l’adequada, ens fa mal al cor tot el que has hagut de passar durant 4 anys, per fi et vam dur a una casa on et van estimar, cuidar, on vas ser la reineta de la casa. Avui mentre l’Ana t’acariciava, hem vist l’amor, la gratitud als teus ulls mentre la miraves abans d’emprendre el teu últim viatge, aquests últims mesos a la casa d’acollida amb el Jorge i l’Ana vas saber, com diuen ells, el que és formar part d’una família. Estela preciosa, ens vas enamorar a tot el voluntariat des del dia que us vareu abandonar a tu i a les teves germanes (la Serena i la Salut), ara segur us heu reunit totes tres. Mai t’oblidarem Estela, aquí t’estimem, et plorem i et recordarem sempre amb l’amor que et mereixes. Ara gaudeix del paradís, fins aviat Estela❤️
Gracias Jorge y Ana por todo lo que habéis hecho por Estela, vuestro amor fue un regalo para ella.
Gràcies Laia ( Hospital Veterinari Mima’ns), per la delicadesa com vas tractar a l’Estela.

 

Orejitas (Abril 2019)

Ahir un autobús va atropellar al Orejitas. El va rebentar, hem retallat la fotografia perquè tenia fora intestins, fetge…. Vam trucar a dos centres veterinaris a prop d’on estàvem i a 3/4 de 8 del vespre no hi havia cap veterinari per venir a punxar al gat que estava agonitzant. Els pocs minuts es van fer eterns amb la impotència de no poder fer res més per l’Orejitas que acariciar-lo i acompanyar-lo fins que va morir. L’Orejitas sempre creuava pel pas de vianants, ahir també però l’autobús anava a tanta velocitat que li va passar pel damunt i no va ni parar, per sort si que ho va fer molta gent que van parar el trànsit i que ens vam quedar amb ell fins l’últim moment. A Vilanova els autobusos i molts cotxes van a velocitats per sobre del permès, ahir va ser l’Orejitas però un altre dia serà un altre gat, o un crio, o un adult…., si voleu correr aneu a l’autopista, i feu-ho dintre del permès, i per dins la ciutat respecteu els límits de velocitat perquè totes les vides importen. Descansa en pau petit, et trobarem a faltar.

Els gats declarats “veïns no humans” a la ciutat de Vilanova!!!! Ho hem aconseguit!!!😻😻 Gràcies a tothom pel suport i als regidors i regidores que han cregut amb el voluntariat i han votat a favor la moció (tots els partits del consistori menys l’abstenció de la Cup). Avui Vilanova ha fet història. Gràcies!!

Annubis (Abril 2019)

Molts/es de vosaltres recordareu els “Tres àngels d’en Josep”, una història que va commocionar a milers de persones, que inclús la premsa es va fer ressò. Quan un senyor, que ens havia adoptat un gatet sord feia un parell d’anys, ve a una de les nostres parades i ens diu que li han diagnosticat càncer terminal i que li donen tres mesos de vida com a molt i que l’únic que vol és assegurar-se que els seus tres gats estiguin junts i tinguin una casa comença la gran odissea per a trobar una llar per tres gats. Va morir abans del previst i van anar a una casa d’acollida la qual al cap d’uns mesos, d’un dia per un altre van voler els gats fora i van aparèixer la Chanti i el Josh que van obrir les portes de casa seva als tres àngels d’en Josep. Els gats com si sabessin que aquella sí que seria la seva definitiva llar es van adaptar de seguida tant amb la família humana com amb els peluts. Mai tindrem prou paraules d’agraïment per aquesta adopció en la que varem fer realitat el desig del sr. Josep de tenir cura d’ells i no separar-los. Ahir ens va deixar l’Annubis, un càncer també se l’ha endut a ell. Estem convençudes que allà dalt el sr. Josep t’ha vingut a rebre amb moltes ganes d’abraçar al seu King Kong però aquí a la terra, la teva família i tots/es els que et vam conèixer estem molt tristos, has marxat massa aviat. Has deixat una empremta imborrable i la Chanti i el Josh recordaran sempre el teu amor incondicional i el teu últim ronroneig. Descansa en pau Annubis que el paradís et regali tot el millor. Fins que ens tornem a veure, t’estimem.